Tot i que els meus propers em coneixen afectuosament com a Cuti, el meu nom de pila és Maria Carmen. El meu llinatge familiar és d'origen català i és a partir d'aquest patrimoni cultural que es desenvolupa la meva història.

La meva infància es va enriquir amb la presència de dones que posseïen unes habilitats culinàries increïbles. La Bepeta, la meva besàvia, i la Conxita, la meva àvia, van ser cuineres especialment excepcionals. La meva mare, que segueix sent la meva heroïna, també destaca i molt a la cuina. És meticulosa a l'hora d'utilitzar només els ingredients de temporada més frescos i respecta la importància de mantenir les tradicions culinàries. La influència de la meva mare no només m'ha ensenyat tot el que cal saber sobre la cuina catalana i espanyola sinó també les virtuts del treball, l'amor incondicional i la compassió.

La meva àvia paterna, una hàbil modista, va tenir un paper fonamental en canalitzar les meves energies creatives cap a diverses formes d'art com la pintura, la costura i el dibuix. Va ser coneguda per dissenyar vestits exquisits per a les dones més elegants de Lleida, la meva ciutat natal. En el punt àlgid de la seva carrera, va supervisar un equip de catorze dones que treballaven per a ella. Va ser una pionera en la seva indústria, demostrant qualitats de lideratge notables que li van permetre establir un negoci rendible en un moment en què les dones estaven infravalorades a la nostra societat.

Al llarg de la meva vida, vaig tenir el privilegi de passar molts anys amb tres besàvies, cadascuna amb una història única de resiliència davant les penúries inimaginables de la Guerra Civil espanyola. D'ells vaig aprendre l'art de la cuina i la importància de respectar i estimar la família, així com les virtuts de la generositat. Ni una vegada vaig ser testimoni de cap d'elles queixant-se malgrat els reptes als quals s'enfrontaven. Tot i viure en una època on els mancaven molts drets bàsics, van ser l'eix vertebrador de les nostres famílies, esforçant-se sempre per fer-nos millors persones i per contribuïr positivament al món que les envoltava. Sobretot, ens van ensenyar el valor de la perseverança, el coratge i l'esperança fins i tot en els moments més foscos.

La foto mostra la meva àvia, Maria

Des de petita, he tingut un vibrant sentit de la creativitat que he intentat expressar de diverses maneres. Tot i que no sempre ha estat fàcil, he buscat constantment sortides per als meus impulsos artístics. Quan era adolescent, vaig lluitar per encaixar i vaig evitar activament conformar-me a les expectatives dels altres. Per expressar la meva individualitat, vaig recórrer a la moda i vaig buscar vestir-me d'una manera que em distingís dels meus companys. Malauradament, el meu estil i missatge únics no van ser àmpliament compresos ni valorats per molts, amb l'excepció del meu pare que sempre em va fer costat i va donar ales al meu anhel de llibertat i al desig de seguir els meus somnis.

Amb el temps, vaig descobrir un nou mitjà per a la meva creativitat en la cuina, que des de llavors ha captivat el meu interès i em va permetre canalitzar les meves energies imaginatives.

Combinant les meves passions, vaig cursar estudis tant en Disseny de Moda com en Economia. Al llarg de la meva carrera en el sector financer, vaig sempre intentar donar un punt creatiu a cada projecte amb el meu estil creatiu. Tot i que el meu germà Borja va suggerir una vegada que abandonés la feina per muntar una empresa culinària, mai vaig trobar el coratge per fer un salt així.

Després de la mort de la meva estimada germana, vaig tenir la idea d'honorar la seva memòria i la fe inquebrantable que tenia en mi creant quelcom realment únic. Amb l'objectiu de compartir l'autèntica cuina catalana i espanyola amb gent d'arreu del món, m'inspiro a posar el menjar al capdavant alhora que incorporo històries i anècdotes significatives a cada plat. Utilitzar l'identificador d'Instagram de l'Olga com a punt de partida és el meu homenatge personal a ella i un mitjà per fer que ella i la meva estimada Gabriela estiguin orgulloses del que puc aconseguir.

En les meves converses amb la Gabriela, procuro parlar sempre de la seva mare i de les accions admirables que va fer per millorar la seva vida durant els temps difícils de la malaltia. D'aquesta manera, pot mantenir sempre viva la memòria de la seva mare.

Gabriela, aquest és un homenatge sincer a la teva Mami i a tu, perquè el seu record es mantingui sempre viu al teu cor a través dels plats que li preparàvem amb amor. Que cada àpat et recordi els preciosos moments compartits amb ella i mantingui el seu esperit per sempre present a la teva vida.

La foto ens mostra a la meva neboda Gabriela i a mi.